28 de gener 2019

Recuperando..... Recuperant....


Estos dos últimos meses han sido de muchísimo ajetreo....como ya os comenté, en el trabajo a final de año parece que se acabe el mundo, y en casa....quería hacer muchas cosas, pero no llegué a todas partes....en fin, aún así doy por buenos los dos últimos meses, que aunque han sido diferentes, estoy satisfecha de mi nueva vida y de mi adaptación. El otro día pensaba que me pasa el tiempo volando... parece mentira que ya estamos en el 2019, que ya hace 5 meses que me vine a vivir al Baix Empordà, y que ya he vivido 3 estaciones del año aquí.... Atrás quedan los primeros nervios de vivir en un lugar que pese a que había estado muchísimas veces, no conocía ni la zona ni la gente....y aunque aún me cuesta soportar la tramuntana....el balance es muy positivo, y mi "gran hombre" sigue desviviéndose por mí, para que esté bien atendida y que no me falte de nada.

Ayer estuve en mi antiguo hogar, en el piso dónde vive mi "niño pequeño". De vez en cuando voy (con el permiso de mi hijo, claro...jejejeje) a recoger cosas y gestionar temas del piso. Siempre sufro pensando que cuando me vine a vivir a estas tierras, tengo la sensación que dejé mi "niño pequeño" aparcado....y él está feliz como una perdiz, inmerso en su final de curso y el trabajo final de carrera, y trabajando ya en lo suyo, ganándose su sueldo y tirando la casa adelante solo. Parece mentira...para mí mis "niños" siempre serán mis "niños" aunque ya sean mayores, y ya no necesiten a la "mama", ellos están felices con sus vidas, y yo sufro....jejejeje...como son las cosas!! Aún así, cuando veo lo bien que están, que se desarrollan en sus respectivos proyectos de vida, y que aún con su carácter (que los dos lo tienen, no os creais!!!) tienen lealtad, respecto y amor a su madre, me llena muchísimo de orgullo, y pienso.: "pues tan mal no lo he hecho!!".

Pues como os comentaba, aproveché para llevarme cosas de mi taller. Aquí en mi casa actual tengo espacio, pero voy poco a poco organizandola a mi gusto. Me traje cosas que he ido haciendo a lo largo de estos años.....hay que ver cuanto he llegado a trabajar!

Aquests dos últims mesos han estat de molt d'enrenou....com ja us vaig comentar, a la feina a final d'any semblava que s'acabés el món, i a casa.... volía fer moltes coses, però no arribo a tot arreu... en fí, bó i així, dóno per bons els últims dos mesos, que encara que han sigut diferents, estic satisfeta amb la meva nova vida i la meva adaptació. L'altre día pensava que passa el temps volant....sembla mentida que ja som al 2019, que ja fa 5 mesos que vaig venir a viure al Baix Empordà, i que ja he viscut tres estacions aquí.... Enrera queden els primers nervis de viure en un lloc que malgrat haver-hi estat molts cops, no coneíxía ni la zona ni la gent....i que encara que em costa soportar la tramuntana...el balanç és molt positiu, i el meu "gran home" segueix desvivint-se per a mí, per a que estigui ben atesa i que no em falti de res.

Ahir vaig estar a la meva antiga llar, al pis ón ara viu el meu "nino petit". De tant en tant vaig (amb el permís del meu fill, clar...jejejeje) a recollir coses i gestionar temes del pis. Sempre pateixo pensant que quan vaig venir a viure a aquestes terres, tinc la sensació que vaig deixar el meu "nino petit" aparacat.....i ell està feliç com un anís, inmers al seu final de curs, i al seu treball final de carrera, i treballant ja en el seu camp, guanyant un sou i tirant la casa endavant ell sól. Sembla mentida....per a mí els meus "ninos" sempre seran els meus "ninos" encara que ja siguin grans i no necessitin la "mama". Ells estan feliços amb les seves vides, i jo pateixo....com són les coses!! Bó i així, quan veig lo bé que estan, que es desenvolupen en els seus prouectes de vida, i que tot i el seu caràcter (que tots dos el tenen, no us penseu pas!!!) tenen lleialtat, respecte i amor per la seva mare, m'ompla d'orgull, i penso: "tant malament no ho he fet!!"

Doncs com us comentava, vaig aprofitar per endur-me coses del meu tauller. Aquí a la meva casa actual tinc lloc, però m'el vaig organitzant mica en mica al meu gust. Vaig portar coses que he anat fent al llarg d'aquests anys....hi ha que veure quan ha arribat a treballar!

Este es el cartel que tenía colgado en la puerta de mi taller en mi antigua casa. Ahora lucirá en la puerta de mi taller actual, mucho más grande que el anterior!!
Aquest és el rétol que tenia penjat a la porta del meu taller de la meva antiga casa. Ara lluirá a la porta del meu taller actual, molt més gran que l'anterior!!



Hará unos cuatro años, tuve el placer de realizar el Curso de retratos con Jacqueline Bahí. Todo un reto, aunque después el efecto es espectacular. Para la ocasión elegí una foto propia de cuando yo era pequeña...por aquello de que yo tengo dos hijos, y no quería discriminar ni al uno ni al otro...así que me hice un autoregalo de autoretrato...jejejeje....Creo que no quedó mal del todo, aunque no descarto volverlo a hacer igual en un futuro. Os pongo la foto original y el quilt, que creo que aún deberé hacerle algún retoque.
Farà uns quatre anys, vaig tenir el plaer de fer un Curs de Retrats amb la Jacqueline Bahí. Tot un repte, encara que després l'efecte és espectacular. Per a l'ocasió vaig triar una foto pròpia de quan jo era petita... per allò que jo tinc dos fills, i no volía discriminar ni a un ni a l'altre.... així que em vaig fer un autoregal d'autoretrat...jejejeje...Crec que no va quedar malament del tot, encara que no descarto tornar-lo a fer igual en un futur. Us poso la foto original i el quilt, que crec que encara li hauré de fer algún retoc.


Aprovechando restos, en un finde de aquellos que me pasaba sola en casa, hice este miniquilt....premonitorio, quizá?? No sé, pero al cabo de un tiempo apareció mi "gran hombre"....
Aprofitant restes, en un cap de setmana d'aquells que em passava sola a casa, vaig fer aquest miniquilt.... premonitori, potser?? No ho sé, però al cap d'un temps va apareixer el meu "gran home"..

Aunque no lo parezca, estoy trabajando muchísimo....ahora mismo tengo un montón de labores en marcha, a las cuales dedico mis ratos de asueto después del trabajo. Incluso tengo cola de espera en la máquina de coser para ir cosiendo con el hilo que tengo montado en la máquina!! Y como mi cabecita no para....me lío con más cosas, como no!!! Jejejeje....Este es el primer bloque de un quilt al cual me he apuntado....estoy deseando que llegue el siguiente. El quilt lo ha diseñado Els Feteris, y hay un grupo de facebook dónde se dan los patrones y se muestran los avances. Os animais y lo hacemos juntas??
Voy a atrincherarme en mi taller a coser, ahora vuelve a soplar la tramuntana, y es lo mejor que puedo hacer para soportarla...Nos vemos!!
Encara que no ho sembli, estic treballant moltíssim...ara mateix tinc un piló de labors en marxa, a les quals els hi dedico les meves estones d'esbarjo després de la feina. Fins i tot tinc cúa d'espera a la màquina de cosir per anar cosint amb el fil que tinc enfilat a la màquina!! I com que el meu caparró no para... m'embolico amb més coses, faltaría més!!! Jejejeje...Aquest és el primer bloc d'un quilt al qual me he apuntat...ja estic desitjant que arribi el següent. El quilt l'ha dissenyat Els Feteris, i hi ha un grup de facebook ón es donen els patrons i es mostren els avenços. Us animeu i el fem plegades??
Vaig a atrinxerar-me al meu taller a cosir, ara torna a bufar tramuntana, i és lo millor que puc fer per a soportar-la...Ens veiem!!



13 comentaris:

  1. Aixxxxx!!! No sap com t'entenc. A mí em passa igual amb els nanos (28 i 25, què vols?).
    Quines labors més xules. La de la foto és espectacular!!! Una preciositat!!! I els panells són molt macos!!!
    El primer bloc d'Els Feteris pinta molt bé. Quina ràbia de no tenir FB!!! Però quin grup és?? A veure si el puc aconseguir i m'animo a fer-lo.
    Petonets,
    Pilarín

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin fart de patir, oi?? Els meus tenen 27 i 22 i per a mí segueixen essent els meus "ninos".
      L'enllaç del grup de facebook ón hi han els patrons és en el post que he escrit, però t'el passo aquí igualment https://www.facebook.com/els.feteris

      Elimina
  2. Hola Anna, demasiados cambios para concentrarlos en un sólo post: nueva zona, nueva casa, nuevos vecinos y lo que es mejor, nueva zona de costura que parece estar ya llena de nuevos y viejos proyectos. El quilt de con la foto de tu versión infantil trabajadísimo. Un besito

    ResponElimina
  3. Hola Anna, ta te echaba de menos. Los hijos crecen y sobre todo llevan su vida mejor de lo que nos imaginamos, seguimos pensando que son nuestros pequeños. El Quilt de tu foto genial, yo también hice el curso con Jacquelynne y creo que media España jeje. Me alegro que vaya tomando forma tu cuarto de costura Un besito

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poco a poco Isabel, mi cabeza está llena de proyectos, pero no doy para más!! Aunque me encanta tener proyectos para no aburrirme..jejeje..

      Elimina
  4. Anna, els canvis desitjats encara que melancòlics i amb por (característic de l'esser humà) son difícils però estic segura com ja dius, son possitius i fan encara mes gran a les persones.
    Els meus fills encara son adolescents i fan patir molt, però entenc perfectament aquesta manera de patir tant de "mama" que es inevitable i segur que la d'educació que has donat, ha estat la millor per ells. Com som imperfectes però exigents sempre pensem amb el que no hem donat, no el "plus" que hem retransmes.
    Les feines sempre s'acumulen jejejeje sembla mentida, crec que ens passa a totes. jejejejeje
    Desitjan veure la teva propera entrada això si, sense tremontana.
    Un petó molt fort

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa. Lo de la tramuntana.......portem 2 setmanes que déu n'hi dó...jejejeje

      Elimina
  5. Wue bé has expressat el que sents i com et sents, encara que no ens veiem gaire saver que et tenia aprop em treia un don riure, ara quan passo per sota del balcó de casa teva, o millor dit del teu nen, pensó en tu.
    Ja saps la vida passa i els moments quedan, i les xerrades mentre fèiem la caminada pel Vallparadís quedaran sempre dins meu. Molta sort Anna i seguirem donant-nos el bon dia cada matí via wasap, que lo bó de les xarxes socials es que es conecta a l instant. Mil 😘 😘 😘 😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també et trobo a faltar i les nostres caminades per Vallparadís. Però estic bé. A veure quan veniu per aquí!! Petonets

      Elimina
  6. Hola Anna!! Gracias por tu visita y comentario en mi blog. Me gusta mucho el tapete de tu taller y el Quilt de la foto precioso, me encanta.
    Besitos guapa

    ResponElimina
  7. El quilt de la foto, está logradísimo, lo de los cambios y mudanzas un poco estresante pero como es para bien merece la pena
    muy chulo tu bloque

    ResponElimina
  8. Hola Anna!! No se por que pensé que ya hace dias te había dejado un comentario en esta entrada, y ahora me he dado cuenta de que no. Ays... mi cabecita!!!jijiji Decirte que son unos trabajos preciosos y que el quilt del retrato es una auténtica maravilla. Me ha encantado! Tu nueva casa debe lucir divinamente con tantas cosas bonitas. Un abrazo, guapa.

    ResponElimina