25 d’abril 2019

Al mirar atrás.... Mirant enrera....

Cuando se cumplen efémerides determinadas, me dá por mirar atrás... No sé si será el paso de los años, o que dentro de poco más de dos meses cumplo un año más, ó que veo que personas que formaban parte de mi vida desde hace años se marchan porqué es ley de vida... pero la cuestión es que estas últimas semanas, estoy en fase de recuperar recuerdos....

Empecé a coser con 5 años.... allí por el año 1972. Mi madre (modista de profesión) para entretener a la pequeña de sus 3 hijas, ó sea, yo, que era y soy inquieta por naturaleza, me daba una aguja e hilo para que hiciera hilvanes, aunque fueran mal hechos. Muchos años más tarde, ella comentaba en una sobre mesa de Navidad que le sorprendía mucho ver que la más pequeña y la más inquieta de sus 3 hijas , tuviera esa pasión por la costura y  el patchwork.

Estos días de Semana Santa, hemos ido a mi casita del Pallars Jussà, a desconectar. Como era de esperar, el tiempo no nos acompañó, y aunque pudimos hacer alguna pequeña excursión sin lluvia, casi todo el tiempo lo pasamos recogidos en la casita....mi ¨gran¨ hombre con sus proyectos de reforma de la casita, y yo recuperando mi costura y revisando los trabajos que allí tengo terminados, y que han sido orígen de algunos recuerdos que me han venido a la memoria. Aquí os pongo una muestra de las cosas que he hecho a lo largo de estos años. Cuánto he llegado a coser!! Si mi madre lo viera...


Quan es cumpleixen efemérides determinades, em dona per mirar enrera... No sé si serà el pas dels anys, ó que d'aquí poc més de dos mesos faré un any més, ó que que veig que persones que formaven part de la meva vida des de fa anys s'en van perqué és llei de vida... però la qüestió és que en aquestes últimes setmanes, estic en fase de recuperar records...

Vaig començar a cosir amb 5 anys.... allà a l'any 1972. La meva mare (modista de professió) per a entretenir a la més petita de les seves 3 filles, ó sigui, jo, que era i sóc inquieta de mena, em donava fil i agulla per a que fés embastes, encara que fóssin mal destres. Molts anys després, ella comentava a una sobre taula de Nadal que li sorprenía molt veure que la més petita  i la més inquieta de les seves 3 filles, tingués aquesta passió per la costura i el patchwork.

Aquests díes de Setmana Santa, hem anat a la meva caseta del Pallars Jussà a desconnectar. Com era previsible, el temps no ens va acompanyar, i tot i que encara vàrem poder fer alguna excursió sense ploure, quasi tot el temps el vàrem psssar recollits a la caseta... el meu ¨gran¨ home amb els seus projectes de reforma de la caseta, i jo recuperant la meva costura i revisant els treballs que allà hi tinc acabats i que han sigut l`origen d'alguns records que m'han vingut a la memòria. Aquí us poso una mostra de les coses que he fet al llarg d'aquests anys. Quantes coses he arribat a cosir!! Si la mare ho veiés...

Mis inicios en punto de cruz....
Els meus inicis en punt de creu.....








Mis inicios en seguir SAL ó BOM por internet...
Els meus inicis en seguir SAL ó BOM per internet....



 Esta bolsa me dió trabajo, pero estoy satisfecha con el resultado
Aquesta bossa em va donar feina, però estic satisfeta amb el resultat.



Me gusta decorar mi casita con detalles propios, y a mi "gran" hombre le encanta!
M'agrada decorar la meva caseta amb detalls propios, i al meu "gran" home li encanta!









24 d’abril 2019

Verges y la Danza de la Muerte.... Verges i la Dansa de la Mort....

Cómo ya os comenté aquí, Verges es un pueblo de 1200 habitantes conocido por la Procesión de Jueves Santo y la famosa Danza de la muerte, declarada Fiesta Patrimonial de Interés Nacional. La verdad es que se lo merece....todo el pueblo se volca en ése día, y los preparativos que duran meses, dan un resultado óptimo, y es comprensible que tenga la afluencia de 5000 visitantes ése día. Me enorgullece que mi "gran" hombre y yo hayamos participado en la logística que esta fiesta, pues el resultado es espectacular!!

Com ja us vaig comentar aquí, Verges és un poble de 1200 habitants conegut per la Processó de Dijous Sant i la famos Dansa de la Mort, declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional. La veritat és que s'ho val.... tot el poble es volca en aquest día, i els preparatius que duran mesos, dónen un bon resultat, i és comprensible que tingui una afluència de 5000 visitats aquest día. Em sento orgullosa que el meu "gran" home i jo hàgim participat a la logística d'aquesta festa, doncs el resultat és espectacular!!

Preparando la iluminación para la Procesión...
Preparant la il.luminació per a la Processó...




El Jueves Santo empieza con el desfile de los Manaies
El Dijous Sant comença amb el pas dels Manaies


La Calle de los Caracoles ya está preparada para iluminiar la noche.
El carrer dels Caragols ja està preparat per a iluminar la nit.






Llega la noche, las antorchas ya iluminan las calles.
Arriba la nit, les torxes ja iluminen els carrers.



La Plaza Mayor engalanada para la representación teatral.
La Plaça Major guarnida per a la representació teatral.


Y la procesión termina con esta jornada.
I la processó acaba aquesta jornada.



Y la Danza de la Muerte hace acto de presencia...
I la Dansa de la Mort fa acte de presència...

Con la iluminación de la Calle de los Caracoles...
Amb la iluminació del Carrer dels Caragols...