20 de gener 2021

El crochet....El ganxet....

Cuando era pequeña me pasaba horas contemplando a dos tías solteras que teníamos hermanas de mi padre, tejiendo a crochet. Recuerdo que siempre hacían las misma muestra, salir de ése patrón ó variar, era para ellas una meta inalcanzable😃😃. Las recuerdo con mucho cariño porqué a pesar de ser dos mujeres educadas de una manera austera, con limitaciones debido a la guerra y la post-guerra, y de tener un carácter más bien arisco, supongo que por sus vivencias y el tipo de vida que les fué impuesto, con mis hermanas y conmigo siempre se portaron muy bien y nos dieron todo lo que podían para que estuviéramos contentas. Echo de menos esos momentos en que íbamos a su casa, y estaban las dos en un cuartito en el cual había una mesa de planchar de madera industrial de aquellas antiguas con una plancha de hierro de las de carbón, y sentadas en una sencilla sillita, tejían crochet las dos en silencio...qué estampa...😀

Al principio el crochet me parecía muy complicado, prefería tejer a punto. Pero en el confinamiento, aprendí a interpretar los patrones y me dí cuenta que era mucho más sencillo de lo que yo imaginaba. Luego la curiosidad "crochetera" se despertó, empecé a dar rienda suelta a la imaginación, y a partir de ahí me veo capaz de tejer muchas cosas, gracias además de tener una proveedora de hilos y lanas como Marta, que me facilita mucho la labor.

Para los regalos de esta Navidad tan atípica....decidí hacerle unos cuellos para todas las mujeres de la familia. Estos son los dos de las que tengo más cerca. Estoy contenta con el resultado, y parece que ellas también están contentas con el regalo.


Quan era petita, em passava hores contemplant dues tietes solteres que eren germanes del meu pare, teixint ganxet. Recordo que sempre feien la mateixa mostra, sortir d'aquell patró i variar per a elles era una fita inasolible😀. Les recordo amb molt d'afecte perqué tot i ser dues dones educades d'una manera austera, amb limitacions a causa de la guerra i la postguerra i que teníen un caràcter més aviat fréstec, suposo que per les seves vivències i el tipus de vida que els hi va ser imposat, amb les meves germanes i amb mí sempre es vàren portar molt bé i ens vàren donar i fer tot el que vàren poder per a que estiguessim contentes. Trobo a faltar aquells moments en què anàvem a casa seva i estaven les dues en un quartet en el qual hi havía una taula de planxar de fusta industrial de les antigues amb una planxa de carbó, i elles assegudes en una cadireta senzilla, feien ganxet en silenci.....quina estampa....😀

Al principi el ganxet em semblava molt complicat, prefería fer mitja. Però al confinament vaig apendre a interpretar els patrons i em vaig adonar que era molt més senzill del que jo em pensava. Després, la curiositat "ganxetera"es va començar a despertar donant ales a la imaginació i em veig capaç de fer moltes coses, gràcies de tenir una proveïdora de fils i llanes com la Marta que em facilita molt la tasca.

Per als regals d'aquest Nadal tant atípic, vaig decidir fer uns colls per a les dones de la família. Aquests són els dos de les dues que tinc més a la vora. Estic contenta amb el resultat, i sembla que a elles també els hi ha agradat😀







10 comentaris:

  1. Molt i molt macos!!! Quina patxoca!!!
    Petonets,
    Pilarín

    ResponElimina
  2. Escrius d'una manera que visualtizes l'escena��
    Bonics records i treballs preciosos❤️
    Gràcies per l'etiqueta ��

    ResponElimina
  3. Me encantan, sobre todo la segunda, tiene una forma muy original y a la modelo le sienta fenomenal. ¿y dices que esta es fácil? yo la veo muy complicada, ¿es todo punto alto?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Charo, es fácil. Una vuelta de punto alto y una de cadenetes. Anímate! Con una lana multicolor te quedará espectacular😉‼️

      Elimina
  4. El ganchillo es una labor muy entretenida!!
    Esa pañoleta me gusta mucho.
    Que disfrutes el fin de semana.
    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Carmen, la verdad es que si! Que termineis de pasar un buen domingo vosotros también😉‼️

      Elimina
  5. Me encanta la historia de tus tías, atrapadas en su austeridad y en sus patrones repetidos. La educación de la época no daba para mucho más. Y también me encanta el segundo cuello, la lana multicolor es preciosa y parece ajustarse amorosamente. Un besito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiii Esther...jejejeje....mis tías estaban atrapadas en su propio tiempo, con pánico a avanzar, mi madre lo decía siempre de ellas con cariño. Gracias por tu valoración, un beso para tí también.

      Elimina